Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d'individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que escolten des d'una font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d'àudio mòbil; és a dir, els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s'edita la gravació resultant afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio del vídeo final.
Tom Johnson, un blocaire especialista en tecnologia i comunicació, descriu que les característiques mínimes que ha de tenir un bon lip dub han de ser:
• Espontaneïtat: "Fa la sensació que algú tingués la idea en el mateix moment, treu la càmera de vídeo personal, i diu: eps! nois: fem un lip dub amb aquesta cançó".
• Versemblança: La gent, producció i situació semblen espontànies, no preparades i reals.
• Participació: "El vídeo no consta d'una sincronització espectacular feta per una única persona, si no d'un grup, participant tots junts en un esforç espontani, que sembla que comuniqui l'actitud i humor de la cançó."
• Humor: la gent mostra una actitud divertida en el vídeo.
Per poder ser qualificat de lip dub, un vídeo ha de respectar certes regles:
• ser rodat en un sol pla-seqüència sense muntatge;
• comportar una o diverses cançons, originals o reinterpretades;
• mostrar una o diverses persones cantant la cançó (lip dub es tradueix per «doblatge dels llavis»);
• ser fàcil de difondre i ser accessible. Per exemple, penjat en línia a Internet i fàcil de trobar gràcies a xarxes socials com Facebook o Twitter.
